FEATE es va constituir el 10 d’abril de 1991, quan és reconeguda pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat d’associar a entitats sense afany de lucre que treballen en l’atenció de la gent gran i en situació de dependència. 

El servei bàsic de suport a la gent gran ha evolucionat al llarg de la història. Les institucions que acullen a les persones grans o dependents existeixen a Catalunya oficialment des de l’edat mitjana, amb el nom d’hospitals o asils. Han resistit al llarg dels segles atenent la necessitat que el filòsof Josep M. Esquirol descriu com a “l’acció més humana, el gest de protegir, crear espais que produeixin calidesa física i anímica. L’essència d’una casa és l’obertura i l’hospitalitat.” I recorda que “sortosament depenem dels altres. La vida sense els altres és impossible”. 

Fins entrat el segle XX, l’atenció a la gent gran era una qüestió que passava per la caritat i, per tant, l’església hi va desenvolupar un paper molt important. Amb l’entrada del funcionament de l’estat del benestar en les nostres societats, va passar a ser una qüestió pública en mans de l’estat i les entitats territorials. El paradigma va canviar als anys vuitanta del segle XX amb l’entrada de les empreses privades al sector, que entenen la cura de la gent gran com a un negoci lucratiu. Per tant, el sector d’iniciativa social ha passat a poc a poc a competir amb empreses inversores i multiservei, que reclamen part dels recursos econòmics i assistencials.

Però l’augment de l’envelliment de la població i el corresponent creixement de la necessitat de places residencials, unit a la manca generalitzada de places de titularitat pública, van oferir una gran oportunitat per al creixement del sector, a vegades, proper a l’especulació i sense una planificació territorial adient. Va ser necessari distribuir equitativament les ajudes de les administracions, convertint les subvencions a les entitats no lucratives en ajudes a les persones usuàries, per tal que poguessin exercir el seu dret a rebre ajuda per ocupar una plaça residencial o de centre de dia i el seu dret a escollir el centre. 

Des d’aquell moment, les conseqüències d’aquest finançament han creat confusió en la ciutadania a l’hora d’escollir un centre gestionat per una entitat sense ànim de lucre. I és aquí on FEATE s’esforça per marcar la diferència en la seva filosofia. L’associació en els següents anys a la Taula del Tercer Sector Social i a La Confederació Patronal del Tercer Sector ha fet possible l’enfortiment de FEATE en la defensa de les entitats associades sense ànim de lucre, aconseguint una presència més rellevant. 

En aquestes circumstàncies, l’aparició de la pandèmia de la COVID-19 va suposar una resposta exigent per part de les residències. I es constata que reneix la necessitat de valorar i reforçar el model que ha defensat sempre FEATE, evidenciant la importància del model de proximitat i sense ànim de lucre a les administracions, a la Comissió d’investigació del Parlament de Catalunya i als mitjans de comunicació. Tants anys d’un enfocament massa mercantil de l’atenció a la gent gran ha passat una factura assistencial, laboral i social a la ciutadania.

La pandèmia també va posar de manifest l’ambivalència que les cures, proporcionades per les entitats del sector, provoca en l’ésser humà: s’ha aconseguit un augment de l’esperança de vida, però alhora existeixen dificultats per sostenir un sistema que garanteixi les cures. Certament, només se celebra la vellesa quan és autònoma i consumista, però quan porta al deteriorament i a la malaltia, incomoda perquè recorda l’obligació com a societat i individus de cuidar d’aquestes persones i garantir-los una vida digna. 

Les entitats de FEATE lluiten contra corrent i treballen dia a dia per ser espais de vida on les persones optin a una vida respectuosa, evitant l’abandonament i la solitud. Cuidar a la gent gran de Catalunya i garantir la màxima dignitat al final de les seves vides és un dels principals reptes de la nostra societat, cada cop més envellida. I en aquest sentit, les residències assistides d’iniciativa social han esdevingut un servei essencial per proporcionar cures de llarga durada per a persones amb alta dependència.